3. Trajectòria literaria.
Durant anys, Enric Valor es dedica pacientment a recopilar rondalles de la tradició oral a les zones rurals de tot el País Valencià, i reuneix un corpus de trenta-sis rondalles de gran valor folklòric i narratiu.
Com a gramàtic, des de molt jove Enric Valor col·labora amb l'aportació de materials lèxics del valencià meridional per a la realització del Diccionari Català-Valencià-Balear, dirigit en aquell moment per Francesc de Borja Moll. També és el principal difusor de l'ortografia fabriana i defensor de les normes de l'Institut d'Estudis Catalans al País Valencià durant el franquisme, adaptant-les a la modalitat valenciana seguint el que Sanchis Guarner anomenava "policentrisme convergent". Títols com Curso de lengua valenciana (1966), Millorem el llenguatge (1971), Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià (1977) i La flexió verbal (1983), entre d'altres, han estat d'una gran importància per a l'ensenyament i la difusió de la llengua pròpia del País Valencià.
Després de la guerra participa activament en les tertúlies clandestines que van preparant l'ambient per al redreçament lingüístic i cultural del país. Un cop lliure participa en la fundació de Gorg, la primera revista en valencià de la dictadura, que només es publica durant tres anys per culpa de la censura, un projecte que reinicia el 1973 amb la fundació de la revista Els Quaderns Gorg, que existeix només fins l'any següent. Mentrestant continua escrivint articles de tema nacionalista i lliçons de gramàtica normativa als diaris d'Alacant i València.
Enric Valor debuta com a novel·lista amb L'ambició d'Aleix, on narra els sentiments amorosos d'un jove durant la dècada de 1920 en una zona rural de les comarques del sud. Aquesta novel·la, escrita pels volts de 1950, és censurada i apareix amb retalls l'any 1960. Dues dècades després, el 1980, inicia el seu projecte més ambiciós com a novel·lista, la trilogia "Cicle de Cassana", formada per Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda(1983) i Enllà de l'horitzó (1991), on recrea el panorama social i el context històric de la societat rural valenciana del primer terç de segle XX. La narrativa valoriana desplega un lèxic precís, meticulós i ric, ple de girs, modismes i proverbis; i és hereva, en certa manera, del realisme regionalista del segle XIX.
Com a gramàtic, des de molt jove Enric Valor col·labora amb l'aportació de materials lèxics del valencià meridional per a la realització del Diccionari Català-Valencià-Balear, dirigit en aquell moment per Francesc de Borja Moll. També és el principal difusor de l'ortografia fabriana i defensor de les normes de l'Institut d'Estudis Catalans al País Valencià durant el franquisme, adaptant-les a la modalitat valenciana seguint el que Sanchis Guarner anomenava "policentrisme convergent". Títols com Curso de lengua valenciana (1966), Millorem el llenguatge (1971), Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià (1977) i La flexió verbal (1983), entre d'altres, han estat d'una gran importància per a l'ensenyament i la difusió de la llengua pròpia del País Valencià.
Després de la guerra participa activament en les tertúlies clandestines que van preparant l'ambient per al redreçament lingüístic i cultural del país. Un cop lliure participa en la fundació de Gorg, la primera revista en valencià de la dictadura, que només es publica durant tres anys per culpa de la censura, un projecte que reinicia el 1973 amb la fundació de la revista Els Quaderns Gorg, que existeix només fins l'any següent. Mentrestant continua escrivint articles de tema nacionalista i lliçons de gramàtica normativa als diaris d'Alacant i València.
Enric Valor debuta com a novel·lista amb L'ambició d'Aleix, on narra els sentiments amorosos d'un jove durant la dècada de 1920 en una zona rural de les comarques del sud. Aquesta novel·la, escrita pels volts de 1950, és censurada i apareix amb retalls l'any 1960. Dues dècades després, el 1980, inicia el seu projecte més ambiciós com a novel·lista, la trilogia "Cicle de Cassana", formada per Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda(1983) i Enllà de l'horitzó (1991), on recrea el panorama social i el context històric de la societat rural valenciana del primer terç de segle XX. La narrativa valoriana desplega un lèxic precís, meticulós i ric, ple de girs, modismes i proverbis; i és hereva, en certa manera, del realisme regionalista del segle XIX.
Comentarios
Publicar un comentario